11-S

El dia s'acosta. Els ànims es crispen. Les espectatives són grans. Com la por. La por a no saber què passarà, per on ens portarà el camí. Tot i saber que tenim clars els objectius.
La gent parla, comenta i especula. I alguns, fins i tot, diuen autèntiques bajanades. Per odi. Però som prudents. Somniados però prudents. I cada vegada més realistes.

Ho aconseguirem. Tot el que val la pena comporta un gran esforç. I un gran sacrifici. I els catalans en sabem molt d'això. Hem sacrificat moltes coses i moltes altres ens han costat gotes de suor tacades de sang.

Però som eterns. I lluitadors. 

I el més important, hem perdut els complexos. Cridem obertament el que volem sense por que se'ns escolti tan fort com sigui possible.

I algun dia tindré les mans arrugades, i els pits caiguts. I els genolls cansats de tan caminar, i el cor cansat de tant viure. Però llavors, podré seure davant dels meus néts i dir-los que jo hi vaig ser, que hi vaig participar. I no penso deixar que, arribat aquest dia, els hagi de demanar perdó per viure com viuen si no fotem el camp.

I com a regal, aquesta cançó, que cada vegada que l'escolto m'agrada més. Si fos per mi hauria inclòs una actuació seva en el pregó del final de la manifestació del dia 11 de Setembre, al Parc de la Ciutadella. Els joves també ens movem! I té una veu maquíssima!

Avui sona: Aida Sstrings - Aquesta nit