Venezia

Si existeix una ciutat al món amb una atmosfera especial, aquesta és Venècia.

Misteriosa i seductora. Plena de petits racons amb molta història, i amb uns carrers laberíntics entrellaçats amb els canals, que la fan màgica.

La seva particular manera de viure, íntimament lligada a l'aigua, la fa diferent de qualsevol altra. Els vaporettos, les gòndoles i les petites lanxes li aporten el toc de "sense pressa". 

Una parada obligatòria a Venècia és l'espectacular Piazza San Marco i la seva Basílica d'estil bizantí. És un lloc per dedicar-hi hores a contemplar les obres d'art de les seves cúpules i a gaudir de la seva excel·lència arquitectònica. 

Un altre racó que té una atmosfera diferent és el gran teatre de La Fenice. És un dels teatre d'òpera més famosos del món, on importants compositors com Rossini, Bellini o Verdi hi han estrenat obres tan importants com "La Traviata", o inclús n'han creat d'exclusives per al teatre. Contstruït per l'aristrocràcia veneciana, aquest teatre ha patit dos incendis brutals -com el nostre Liceu- i d'aquí vé el seu nom: La Fenice, fènix en italià, au majestuosa que reneix de les seves cendres.

I per últim, un dels racons que més m'ha agradat és la illa de Burano. Un lloc amb un encant especial. És una illa de pescadors, i les cases, a banda de ser totes petitones i d'unes dimensions iguals, estàn pintades de colors diferents. La llegenda diu que  això es feia per veure el poble els dies de molta boia que sortien a pescar. Sigui com sigui, passejant per allà tens la sensació que estàs en un conte de disney.

Evidentment, Venècia està ple de palaus, palauets, cases i carrerons amb un encant especial. Les botigues de màscares, per sobre de tot, són un lloc en el que et falten ulls per mirar (i diners per comprar) totes les maravelles que hi ha penjades de la paret. 

Basilica de San Marco

Interior de la Basílica de San Marco

Màscares venecianes

Vistes de la Piazza San Marco, el Campanile i el
Palazzo Ducale des de la Isola de San Giorgio Maggiore

Preus dels cafès a la Piazza San Marco,
al Caffè Florian, lloc freqüentat per Coco Chanel.

Músics del Caffè Florian tocant pels clients de la terrassa.
Allà tots els bars ho fan, i és un luxe prendre's un caffè mentre gaudeixes
d'obres clàssiques, o sents els acords de la BSO de "La vitta è bella".

Candaus lligats als ponts, símbol de l'amor etern entre les parelles :)
Després de lligar-lo, es tira la clau als canals i simoblitza l'amor indestructible.

El Ponte Rialto -el més conegut de la ciutat- vist des del Gran Canale.

Carrer/canal de la illa de Burano.

Interior del Gran Teatro La Fenice

Llibre de visites del Teatro La Fenice.

Típica góndola passejant pel Gran Canale

I per últim, evidenciar que he tingut la millor companyia possible. Tot i els nostres atacs de riure, agulletes a les cames, i batalles campals contra mosquits durant una nit sencera, ella ha sigut la meva companya de viatge, i hem decidit que aquest serà el primer de molts. Ha estat un plaer aguantar-te tres dies a tu i a les teves parides!

Les nostres pitufinas presents en tots els viatges.

Avui sona: James Morrison - Please Don't Stop de Rain