"Fly me to the moon
let me play among the stars"
Frank Sinatra
...let me see when spring is like nanaaaanana. Més conegut com La Veu. No sé si dec ser la única persona a la que li passa, però el nadal no és nadal del tot fins que no sona Frank Sinatra pels racons. Almenys jo aquest any no he sigut conscient del tot del famós "espíritu navideño" fins que no he sigut a casa l'àvia amb l'olor del caldo, la llar de foc encesa, les llums de l'arbre i la seva veu inundant la casa. I quina veu... Si tanqueu els ulls us transporta automàticament al nadal dels anys 50 per un Central Park nevat i ple de llumetes... Molt estil Love Actually tot plegat.
Però anem al que interessa... com que aquestes dates són també dates de menjar bé (i quan dic bé vull dir sense restriccions i fent paladar) m'he permès el luxe de recomanar alguns dels restaurants que aquest any han entrat al meu Top10 indiscutible.
Us aviso que són d'estils molt diferents i repartits pel territori català de manera desigual. Una espècie de recomanació a tenir en conte si mai aneu a parar per certs racons del nostre petit país.
1. La Bibliothèque Gourmande (Barcelona)
Al barri del Raval de Barcelona, més concretament al carrer Junta de comerç 28, hi ha un local que aparentment passa desaparcebut. Té un aire entre casolà i escolar per la distribució de les taules i la decoració a mig camí entre el vintage naïf, les línies simplistes i un punt rústic. Els plats i els gots són desiguals i els coberts són els típics de ca l'àvia. Però darrera d'aquesta peculiar decoració "cuidadament descuidada" s'amaga un cuiner galardonat amb el premi al Millor Cuiner Jove del 2012 i un restaurant amb Certificat d'Excel·lència del 2013.
El dia de Sant Jordi ens hi va portar a dinar un editor una mica tocat de l'ala, però amb un paladar exigent. I des de llavors he repetit diverses vegades.
No us espereu plats de cuina creativa; al contrari, és més aviat una reinterpretació de la cuina casolana amb el toc personal del xef. I si mai us aventureu a anar-hi no podeu sortir d'allà sense haver provat la seva cansalada. És una bomba calòrica, sí, però us asseguro -jo que no sóc massa amant de la carn- que poques vegades podreu provar res que se li assembli.
A més, en Guillem, cuiner i propietari del restaurant, us atendrà amb una simpatia d'aquelles que li acaben de posar el punt exacte de sal al sopar.
El preu és assequible sempre i quan no demaneu menjar en excés.
Com que no he trobat la seva web us deixo la pàgina de valoracions de TripAdvisor clicant aquí
 |
| La Bibliothèque Gourmande Barcelona |
 |
| La Bibliothèque Gourmande Barcelona |
2. Restaurant Can Jeroni (Beget - Camprodón)
Perdut entre el Ripollès i la Garrotxa, i formant part del terme municipal de Camprodón hi ha el poble de Beget. Una petita joia amagada entre muntanyes per als qui els agradi descobrir racons curiosos. Si deixeu volar la imaginació us podeu sentir dins d'un conte pels carrers estrets, el rierol amb el pont de pedra i les cases fetes amb fusta i pedra. I a prop del que vindria a ser la plaça del poble (dic vindria a ser perquè és tan petita que no sé ni si se li pot dir plaça) hi ha una terrasseta amb 2 o 3 taules i la porta del restaurant Can Jeroni.
Dins d'una casa antiga restaurada amb un gust exquisit entre modern i rústic hi serveixen plats de cuina tradicional amb algun toc una mica més sofisticat. Tot cuinat amb productes de proximitat. O, el que vindria a ser el mateix, de bona qualitat. Una alternativa als múltiples restaurants de cuina casolana i tradicional que hi ha per la zona de Camprodón i Setcases.
Això sí, heu de tenir present que el camí d'accés fins al poble és complicat, per dir-ho suau. Des de Camprodón hi ha, aproximadament, uns 30 minuts amb cotxe per carreteres extremadament estretes i amb moltes (moltíssimes) curves. Així que si sou dels que us maregeu, quan arribeu allà no tindreu gana.
No recordo el preu ja que érem uns quants i vam fer conta conjunta, però diria que ronda els 30€ per persona.
En resum, és una excursió amb parada gastronòmica que val molt, molt la pena.
 |
| Beget (Camprodón) |
 |
| Can Jeroni |
i per últim, però no menys important... La joia de la corona:
3. La Reina de Port-Lligat (Mollet de Peralada)
Si mai sou per l'Empordà i teniu alguna cosa a celebrar, o simplement us agrada gaudir de la cuina d'autor aquest és el vostre lloc.
Situat en una antiga casa reformada, podeu sopar en un entorn sofisticat, refinat i cuidat al detall que han combinat a la perfecció amb els aires rústics de l'Empordà.
El restaurant està a càrrec de Rafael Pell, que té una àmplia trajectòria amb els xefs més prestigiosos de l'alta gastronomia catalana i francesa, i ofereix una cuina de mercat i de temporada (amb elaborades depenent de l'estació de l'any) que reinventa la gastronomia tradicional amb tocs de cuina d'autor.
Els plats són petits, de degustació, de manera que no és un lloc per anar-hi a menjar plats en gran quanitat, sinó més aviat per aquells a qui els agradi provar sabors nous i deixar-se aconsellar. Tot i que he de dir que jo vaig quedar plena amb el menú degustació.
Una recomanació? El Sant Pere rostit al forn amb saltejat de patates tornejades, llard ibèric i fons de vedella confitat a l'oli d'oliva.
Tot i no ser desorbitats, els preus són cars, ja que no és un lloc al que vagis depenent de la factura, sinó de l'exclusivitat. Però res que no estigui a l'altura del que s'hi ofereix: la relació qualitat-preu és excel·lent.
No sóc crítica gastronòmica (ni podria ser-ho) i tinc una més aviat curta trajectòria en restaurants de cuina d'autor, però a opinió estrictament personal no m'extranyaria gens que tard o d'hora fos galardonat amb una estrella Michelin. Precisament pel semi-anonimat del que encara gaudeix val la pena planejar-hi algun sopar abans les llistes d'espera no siguin d'aquelles que fan por.
Jo hi tornaré, segur!
Tot i així, si l'economia no ho permet, podeu assaborir algun dels plats estrelles del restaurant en un altre local que els mateixos xefs han obert a Figueres, juntament amb altres tapes delicioses: el Tapa x Tapa. Situat davant el Decathlon de l'entrada de la ciutat.
 |
| Foie amb xocolata amb taronja. LA REINA DE PORT-LLIGAT |
 |
| Espardenyes amb pèsols LA REINA DE PORT-LLIGAT |
 |
| La Reina de Port-lligat. |
Molt bon profit! Espero feed-backs si algú que es deixi aconsellar decideix provar-ne algun!
/Avui sona: Frank Sinatra - Fly me to the moon
