Ja ha començat el compte enrere. Semblava impossible que s'acabés aquest estiu, i ja ho tenim aquí. D'aquí exactament una setmana tornem a entrar, oficialment, al mes que marca l'inici de la rutina: el setembre. Classes, feines, trens, carpetes, apunts, reunions, i un llarg etcètera.
Però aquest setembre serà diferent a tots els demés. Fins ara totes érem allà mateix, unes a Barcelona, les altres a Girona, però tenint la uni com a eix central de les nostres vides. I el temps passa depressa, ens comencem a fer grans... Aquest any n'hi ha que marxen a França a treballar, altres que acaben medicina (que es diu aviat...), d'altres que inicien una nova etapa a la vida compartint pis amb la parella (ens fem velles!), i tot això sense oblidar que tenim una biomèdica perduda per les anglaterres. I, per primera vegada, tinc la sensació que serà un hivern diferent a tots els demés, totes comencem a dibuixar el camí de les nostres vides i la barreja d'alegria, felicitat i nostàlgia és aclaparadora.
Però sempre trobem moments, MOMENTS DE QUALITAT, que ens permeten crear imatges per la història. I sens dubte els millors moments de les nostres trobades és quan comencem a sortir anècdotes variopintes: de petits accidents idiotes de cotxe entre nosaltres, de liades monumentals, de talls a les mans, de borratxeres desmesurades, de la convivència, de la desaparició de la nutella, de discussions i bronques monumentals que hem superat amb molt èxit, d'escapades nocturnes amb barco, de plors... I el millor de tot és que anem ampliant la llista!
Ahir no podia ser menys i en motiu del final de l'estiu i l'inici de les nostres noves vides vam decidir fer un sopar al millor lloc que podríem haver escollit: al restaurant Balcó de Mar, dins l'Hotel Vistabella. Un lloc únic, amb una gastronomia encara millor, i amb la companyia dels nens de la colla que sempre alegren les trobades amb les seves sortides de to habituals. I, com no, amb les posteriors anades d'olla que comporta estar a prop de la platja, de nit, sense ningú que molesti i amb trastos a motor disponibles...
El millor de tot, sens dubte, va ser tenir-vos a casi totes a prop (amb la baixa important de la nostra Purri que està a molts quilòmetres d'aquí!) i saber que, per molt que canviin les coses al nostre voltant, seguim sent las joyas de la corona! I per suposat, evidenciar que ni França, ni anglaterra, ni la vida en parella, ni qualsevol de les pedres que es puguin posar al camí ens impediran continuar fent trobades a l'altura de les circumstàncies!
No hi ha més. Són elles. Cadascú amb les seves coses. I me les estimo amb autèntica bogeria.
 |
| Llavorsí 2011 |
 |
| Llavorsí 2011 |
 |
| Final d'estiu 2012 |
Avui no sona res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada