És un element més del nadal. Del nostre nadal. Del que ens demostra que, malgrat tot, som capaços d'unir forces i moure muntanyes en benefici dels que més ho necessiten.
Cada any he viscut intensament La Marató de TV3. M'emociona comprovar que, any rere any, som capaços d'involucrar-nos tots junts per un mateix objectiu: invertir en investigació i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels nostres malalts. Ploro amb els testimonis, els calfreds em recórren l'esquena durant hores, i salto de l'emoció cada vegada que s'actualitza el contador.
Aquest any, però, és diferent. La Marató d'aquest any és més meva, més propera, més dura i més real. El càncer va estar a punt d'endur-se una de les persones més importants de la meva vida, i l'edició d'enguany és una forta empenta en recerca perquè el percentatge de morts per aquesta malaltia disminueixi.
"La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no."
Avui sona: The Kooks - Seaside
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada