Un sopar express de japonès per emportar. Una porta plena de post-its. Un pedreta molesta a la sola de la sabata. Una pessigolla. Un somriure enfadat, que desenfada a qualsevol. Una tarda qualsevol. Córrer sense pressa, i passejar amb un destí concret. Esperar 30 minuts per viure el millor moment de l'any. Les vistes del Mirablau. Pujar a dalt de tot de la Sagrada Família i descobrir que tens fòbia a les altures; i riure per fer passar la por. Amagar els mitjons. Sortir al balcó a les 3h de la nit i no dir res. Quedar-se un matí fent res. Descobrir coses de tu mateixa que no sabies.
Una flor. Una paraula. Un gest.
I les ganes de començar de zero.
I la seguretat de que ja fa DUES SETMANES que estic desintoxicada de la nicotina (excepte una petita recaiguda), i que estic ben a punt de guanyar una aposta que em canviarà la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada