de les tristors en farem fum.
Casa meva és casa vostra
si és que hi ha cases d'algú
Oh! Benvinguts! Passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí. Ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Gràcies. Per, de petita, cantar-me sovint una cançó amb tant contingut com la escrita a dalt. Per ensenyar-me que la vida és alguna cosa més que aixecar-se cada matí. Per fer-me creure en el somriure com a la millor arma per a afrontar el món. Per transmetre'm valors tan importants com l'amor, l'esforç i el respecte cap als demés. Per ser un etern i incansable coixí que m'ha aguantat totes i cada una de les vegades que he caigut. Per ensenyar-me que tan gran és aquell que demana perdó com aquell qui l'accepta. Per ensenyar-me a ser una persona plena. Per guiar-me però mai arrossegar-me. Per haver respectat les meves decisions, moltes vegades equivocades. Per ser perfectament imperfectes, i fer d'aquestes imperfeccions la nostre senyal d'identitat. Per ensenyar-me a obrir les portes de casa nostra a qui ha volgut entrar. Per sentir-vos tan a prop tot i ser a tants quilòmetres de distància. Per animar-me a lluitar per allò que vull. Per fer-me costat en aquesta lluita. Per mostrar-me que, per sobre de tot, som una família. Per ensenyar-me que qualsevol nit pot sortir el sol. I sobretot, per demostrar-me que passi el que passi, siguin quines siguin les circumstàncies, és millor mirar endavant.
Gràcies per ensenyar-me, ahir feia tres anys, que és millor valorar el que tens abans d'estar a punt de perdre-ho.
I en especial gràcies a tu, papa. Per ser un exemple de força i valentia, per haver superat una malaltia important, i haver après que la vida és bonica, només s'ha de saber viure-la adequadament. I per haver-te equivocat tantíssimes vegades; perquè si alguna cosa he après aquests anys a Barcelona és que sense error no hi ha aprenentatge. I qui n'aprèn, és qui creix com a persona. I gràcies per deixar tants records lligats a una cançó tan magnífica. És la teva cançó.
1 comentari:
Moltes gràcies Júlia per haver-te recordat de mi i del meu trist-alegre aniversari. M'he emocionat amb les teves paraules ,no m'ho esperaba, hem pensaba que ho habia fet tot malament.
Espero que amb el temps puguis arribar a perdonarme de veritat, a vegades no he sabut estar a la altura.
Tots cometem errors,aquests anys no han estat gens fàcils per a mi, tot plegat ha sigut molt complicat i ho he pasat molt malament pero sempre he tingut l'esperança (es l'ultim que es perd)que al final ens en sortiriem tot i que has de reconèixer que tampoc no m'ho has posat gaire facil eh?
Ets la meva filla i encara que et costi de creure a la meva manera t'estimo i em preocupo per tu , la teva vida, el teu futur i tot això, estic content de veure com et prens seriosament les coses i portes endavay positivament els teus estudis.
res no es facil en aquesta vida i s'ha de lluitar i treballar molt per que les coses funcionin.pero si estem atents i ens esforcem per que tot sigui millor,mes amable,menys dur, menys pesat.....!!segur que el món i la vida seràn un lloc on valgui la pena de ser'hi... !!es feina nostra!!
Hem de ser humils, generosos,estar oberts i disposats a apendre de tot i de tothom,no deixar-se vèncer pels problemes i dificultats que en el fons son noves oportunitats per pensar,per reflexionar i entendre una mica millor aquesta vida que es la única cosa que tenim .etc etc etc
Bé i ja paro de donar-te la tabarra que escriure no és lo meu i no en sé tant com tu.
un petó sincer i una abraçada tot esperant que d'ara endavant (i amb el nostre esforç)tot sigui més agradable i més humà
!! LA VIDA ES MACA I CURTA COM UN SOSPIR,CUIDEM-LA AMB AMOR I ALEGRIA!!
segur que tots ho podem fer millor!!
fins aviat,el papa.
Publica un comentari a l'entrada