El poc que sé de la vida està en els llibres que mai llegeixo, i en les frases que no he escrit. Tot s'explica prenent un cafè, s'entén prenent una copa i s'oblida amb dues. Sé que, amb sort, tots morirem una vegada; així que procura no morir-te més pel camí. No hi ha res pitjor que aquella gent que es va morint poc a poc abans de morir del tot. Tingues sempre més projectes que records. És la única forma que conec de mantenir-se jove. Oblida't de la farsa de ser feliç: et donaràs amb un canto a les dents si arribes a ser l'únic amo de les teves pròpies expectatives. Que un euro es dóna i un polvo es perd. Per sempre. Que ens hem de dedicar a alguna cosa de la que mai ens vulguem jubilar. Per molt que costi pagar les factures. Per molt que ens les reunions d'antics alumnes et mirin malament. És millor dedicar tota una vida a allò que et diverteix tot i no arribar a final de mes, que passar un sol dia treballant únicament per diners.
Entre el poc que sé de la vida també diré que res d'això val la pena sense algú que et fagi ser incoherent. Ni flors, ni espelmes, ni llum de lluna; aquest és el verdader romanticisme. Algú que arribi i t'impulsi a fer coses de les que mai et vas creure capaç i que arrassi d'una abraçada amb els teus principis, els teus valors, els teus 'jo mai', els teus 'jo què va'.
Tandebò estimis molt i molt bé, inclús corrent el risc de ser correspòs. Que fagin giravoltes de les teves ganes i que et vegis obligat a resituar-les amb el fil de qualsevol altra il·lusió. Que desitgis i siguis destijat, que es frustrin totes les teves esperances i que acabis descobrint que la única manera de recuperar el primer amor, que és el propi, és en braços d'algú altre. Dues emocions inútils associades al passat, arrepentiment i culpa, i una emoció inútil associada al futur, la preocupació. Quan abans et desprenguis de les tres, abans començaràs a apreciar l'únic que tens.
Què més... Ah, sí. Sé que almenys un amic et traicionarà, un altre serà traicionat per tu, i que et posis com et posis els que no hagis fet abans dels 30, ja mai passaràn de bons coneguts. Conta només amb els tres principals, perquè a partir d'aquí, tot és mentida. Per acabar, i parlant del tema, deixa'm que et presenti al teu millor enemic. Es diu POR. Queda't amb la seva cara, perquè estarà donan-te pel cul d'ara en endavant. Por al fracàs. Por al què diran. Por a perdre tot el que tens. Por a aconseguir-ho. Por a saber poc de la vida. Por a tenir raó.
Entre el poc que sé de la vida també diré que res d'això val la pena sense algú que et fagi ser incoherent. Ni flors, ni espelmes, ni llum de lluna; aquest és el verdader romanticisme. Algú que arribi i t'impulsi a fer coses de les que mai et vas creure capaç i que arrassi d'una abraçada amb els teus principis, els teus valors, els teus 'jo mai', els teus 'jo què va'.
Tandebò estimis molt i molt bé, inclús corrent el risc de ser correspòs. Que fagin giravoltes de les teves ganes i que et vegis obligat a resituar-les amb el fil de qualsevol altra il·lusió. Que desitgis i siguis destijat, que es frustrin totes les teves esperances i que acabis descobrint que la única manera de recuperar el primer amor, que és el propi, és en braços d'algú altre. Dues emocions inútils associades al passat, arrepentiment i culpa, i una emoció inútil associada al futur, la preocupació. Quan abans et desprenguis de les tres, abans començaràs a apreciar l'únic que tens.
Què més... Ah, sí. Sé que almenys un amic et traicionarà, un altre serà traicionat per tu, i que et posis com et posis els que no hagis fet abans dels 30, ja mai passaràn de bons coneguts. Conta només amb els tres principals, perquè a partir d'aquí, tot és mentida. Per acabar, i parlant del tema, deixa'm que et presenti al teu millor enemic. Es diu POR. Queda't amb la seva cara, perquè estarà donan-te pel cul d'ara en endavant. Por al fracàs. Por al què diran. Por a perdre tot el que tens. Por a aconseguir-ho. Por a saber poc de la vida. Por a tenir raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada