A cop de ROCK!

Interminable AP-7. El camí per autopista fins a Barcelona és una tortura sobre rodes. Ara a 80. Ara a 120. Ara obres. Ara més obres. Peatges. Camions. Furgonetes-pateres. I per molt que fagis el trajecte amb bona companyia arriba un moment que tens ganes de saltar per la finestra i perdre't pels boscos més propers. Però quan estàs a punt de patir un atac d'histèria i claustrofobia, sonen 4 acords màgics que et retornen a l'estat d'alegria.

Quantes vegades sentim una cançó per la ràdio amb la qual ens identifiquem? 

I si resulta que aquestes cançons van sonant una darrera l'altra teixint l'entramat d'una història?

I si la història no és només d'amor? I si també és la història d'un país?

I si explica a través de la música perquè hem de continuar estimant la nostra llengua?

Doncs les respostes a aquestes preguntes les vaig trobar al Teatre Victòria, el 22 de Desembre passat. Just el dia que es complien 100 representacions del musical més aclamat de la història de Catalunya. 

A COP DE ROCK. Un recorregut per la llarga, i avui ressucitada, trajectòria del Rock Català. Cançons que hem sentit infinitat de vegades, que es lliguen entre sí per donar sentit a una apassionant història d'amor entre en Roc i la Lluna. Entre la Catalunya central i la resta de Països Catalans. Entre la música i la nostra identitat cultural. I que explica com un grup de joves, amics, es fan pas en un món tan difícil com el de cantar en català, dues dècades enrere.

Gairabé tres hores de representació teatral amb la col·laboració especial de molts representants de la música catalana. Amb estelades per tot arreu. Amb aplaudiments. Amb realitats tan crues com la mort de Carles Sabaté, o de tants altres a mans de les drogues. Amb aclamacions del públic al sentir "jo vull cantar en la meva llengua!". Amb presència dels diferents dialectes del català: el balear, el valencià, el rossellonès i el de la franja d'aragó -per incloure a tothom que se sumi a la nostra festa-. Un teatre que va deixar de ser teatre per passar a ser sala de concerts. Un musical amb un públic de luxe.

Si el Rock Català torna a estar de moda és per la mateixa raó que fa 20 anys: perquè és música quotidiana que arriba al cor de la gent. No és només música, és la banda sonora d'una generació. I ara de dues, o tres.

I evidentment, la selecció musical és i va ser exquisita. Cançons que seràn eternes. D'aquelles que, per velles que siguin -no ens enganyem, la majoria ho són- continuen fen-te viatjar en els teus pensaments.

L'empordà, Camins, o el Far del Sud, de Sopa de Cabra. 

Amb tu, Llença't o Ara, de Lax'n'Busto. 

El vol de l'home ocell, de Sangtraït

El Tren de Mitja nit o la mítica Boig Per Tu, de Sau. 

Corren, de Dani Macaco i Gossos.

L'arxiconeguda melodia de La Presó del Rei de França de la Central Elèctica Dharma, ara ja dissolts.

Les melodies patriòtiques, com La Flama, de Obrint Pas.

I molts més...

La setmana passada, després de molts mesos als escenaris, es va donar per finalitzada la representació. Una llàstima, perquè si el temps material m'ho hagués permès hauria tornat. Ara, només em queda recordar que molta de la música catalana -i dic molta perquè és evident que no tota- es disfrutava quan jo encara no havia ni nascut. I a dia d'avui, continua tant o més viva com abans. I això és un símbol inequívoc que la nostra cultura està més viva que mai! I a mi només em queda dir que: A COP DE ROCK VULL VIURE!

I pels més romàntics, el vídeo del Medley d'amor entre els dos protagonistes. Cal remarcar per això, que el musical va molt més enllà que una simple història amorosa entre els dos protagonistes.

Per si a algú li interessa, a Spotify tenen una llista de reproducció on hi apareixen totes les cançons versionades pels actors i una bona part d'elles cantades pel guapíssim actor i protagonista -i també model, perquè no dir-ho- Roger Berruezo. Del qual penjaria una fotografia, però no m'agradaria treure protagonisme a l'obra en si...i en podeu trobar moltes pel Google.