Molts la comparen a la Toscana italiana, o a la Provença francesa. I amb perdó per totes dues regions, penso que ni l'una ni l'altra li arriben a la sola de la sabata a la nostra terra. Lloc de pas per molts, de somnis per altres. Un racó del nostre petit país que et permet evadir-te, somniar, créixer i descobrir en les seves entranyes el plaer de gaudir d'un entorn de tranquil·litat i vitalitat barrejats.
Una sintonia de colors verds i blaus. I els ataronjats de les postes de sol. Un ataronjat que aquests últims dies s'ha substituït pel negre més obscur i el vermell més agressiu.
Hem vist com la nostra terra cremava amb una intensitat infernal. I el crit de dolor ha sigut unànim per tots, no només pels d'aquí. Alguns per fotografies, d'altres ho hem viscut de primera fila, però semblava que tot el nostre entorn natural bramés de dolor al patir la brutalitat d'unes flames que no han deixat indiferents a ningú. I estic segura que si les llàgrimes que s'han vessat per part dels catalans s'haguessin pogut recollir, haurien ajudat a extingir gran part d'aquest incendi.
Suposo que, com tothom, hem sentit el dolor i la tristesa a cada alè pudent de fum. Hem anat a dormir amb el cor encongit, i ens hem llevat amb els ulls plorosos i els balcons plens de cendra. Plens de petits bocins calcinats dels nostres arbres.
Però és casa nostra. Un lloc que ha patit molts desastres naturals i que ha resorgit de les seves cendres una i una altra vegada. I ha tornat a enamorar a tot aquell qui s'hi ha apropat. I aquesta vegada no serà menys. I la veritat és que, com a bona empordanesa, m'he emocionat al veure que hi ha tantissima gent que estima la nostra terra i com la solidaritat s'ha apoderat de tots nosaltres al unir forces, per sobre de qualsevol situació econòmica o ideològica que estiguem patint, i lluitar tots a una per aturar-lo.
La imatge és desoladora, ho sé. Però jo, com a bona optimista, m'agrada mirar-la més enllà i veure-hi com aquest desastre ha aconseguit treure tot allò més pur, més sincer i més humà de tots nosaltres i deixar veure a la resta del món que els empordanesos som gent collonuda. I que no hem dubtat ni un sol segon en sortir al carrer, a oferir el nostre suport al que fes falta, i a mobilitzar-nos com poques vegades veuras mobilitzar-se a tanta gent junta. Una imatge negre amb un rerefons molt brillant. I que, ben aviat, serà ben verd, ben viu i ben bonic. Com ha estat sempre :)
I sobretot, agraïr la feina dels bombers. Als francesos, als andorrans, als de la Unidad Militar de Emergencias, als ADF's...però sobretot als nostres bombers. Als que s'hi han deixat la pell malgrat patir unes retallades astronòmiques, i que han lluitat a contrarrellotge jugant-se la vida i la salut.
T'estimo empordà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada