Barcelona

Arribo al bell mig de la ciutat, em deixo endur pel ritme frenètic que la caracteritza i començo a caminar sense saber ben bé cap a on em dirigeixo. Un músic tocant l'acordeó em recorda que abans la gent tenia temps per aturar-se i ballar, o per escoltar, o per somniar. El sol comença a decaure i tot agafa un color ataronjat que ni la millor de les càmares podria fotografiar. 

La olor de cafè torrat s'intensifica a mida que els carrers es fan més petits, i les façanes de colors dignes d'una postal et reafirmen una vegada més que, sí, aquesta és la ciutat de la que tan te n'han parlat. Un lloc amb identitat pròpia, cosmopolita per excelència, i on els anys han quedat escrits a les parets de tot arreu. On els teus pares van viure, i els avis sobreviure. I on tu avui intentes retrobar-te de la mateixa manera que et vas perdre temps enrere.

Una Barcelona màgica, viva. La teva Barcelona.