Pensió complexa

Abans de res, perdona si fa una mica d'olor a tancat, feia molt temps que ningú s'allotjava aquí, i menys encara amb la intenció de quedar's-hi.

Obre bé portes i finestres. Que corri l'aire, que entri la teva llum, que pintin alguna cosa els colors, que a aquest blau se li pugi el vermell, perquè avui ens posarem morats.

I parlant de posar-se, ves posant-te còmode, que estàs a casa teva. Jo, per la meva part, ho he deixat tot preparat perquè ja no vulguis canviar-te més.

Pots deixar les teves coses aquí, entre els anys que t'he buscat i els que et penso seguir trobant. Els primers estan plens d'errors; els segons, tenyits de ganes de no equivocar-me una altra vegada.

L'espai és tan acollidor com em permet la meva honestedat. Ni molt petit com per sentir-se incòmode, ni massa gran com per posar-hi mentides. Els meus records els vaig deixar tots escampats per aquí, en caixes de sabates gastades i cansades de tafanejar per vides alienes.

No trepitgis encara! Està fregat amb llàgrimes recents i podries patinar. Jo t'aviso.

L'interruptor general de la corrent està connectat a cada un dels teus somriures. Intenta administrar-les bé i no riure massa, no sigui que es fonguin de cop i volta.

No sé si t'ho havia comentat abans, però la estufa la poses tu.

I parlant del tema...he intentat que la temperatura de l'aigua estigués sempre al teu gust, però si de tant en tant notes un cubell d'aigua freda, això és que se me n'ha anat la mà amb el calentador. Surt i torna a entrar passats uns minuts. Perdona si és la única solució, és el que tenim els veterans, que a aquestes altures ja no ens fabriquen ni recanvis.

Tampoc acaba de funcionar-me gaire bé la rentadora. Hi ha coses del passat que necessitaran més d'un rentat, és inevitable. I hi ha coses del futur que, com és normal, s'acabaran desgastant de tan rentar-les. La recomanació, embrutar-se al nostre ritme i en el grau just. Això si, no et preocupis el que et passi amb els llençols, els meus ho aguanten tot.

Per acabar t'he deixat un bany de rei, un llit de príncep, un sofà de gàngster i una mica de pollastre a la nevera. Per què ho disfrutis al teu gust, això si, sempre que continuïs reservant el dret d'admissió. Aquí no véns a retre comptes de res, sinó a redir-te. Aquí no vens a competir amb ningú, sinó a compartir-te a mi. I això de donar explicacions, deixa-ho per algú altre.

La resta, no sé, suposo que està tot per fer. Trobaràs que sobra alguna biga emocional, que falta alguna neurona per moblar i que trobes a faltar, sobretot al principi, alguna reforma en façana i estructura.

Diga'm que tens tota la vida, i vaig demanant pressupost. Diga'm que intentarem tota la una vida i vaig encofrant els meus "mai més".