Els que lidiem dia sí, dia també amb nens 24 hores sabem que no sempre és fàcil mantenir la paciència i les formes. Hi posem tota la nostra bona voluntat però, malgrat saber-nos la teoria de memòria, sovint estem al límit i ens n'oblidem que el COM és tan important com el QUÈ.
El ritme frenètic del dia a dia ens fa perdre de vista qüestions essencials i tan senzilles com la nostra manera de mirar i entendre el món. Tenim el desgraciat vici de queixar-nos sempre i per tot: pel que no tenim, pel que no funciona, pel que no ens ha sortit bé, pel que no ens agrada; i esdevé una espiral de negativitat que, sense voler, acabem contagiant als del nostre entorn i especialment als nens (que sabem tots que són esponges i s'empapen de tot allò que els envolta).
Aquesta dinàmica negativa eclipsa tot allò positiu que tenim al nostre entorn: el que tenim, el que funciona, el que ens ha sortit bé, el que ens agrada...
Així que, al final, es tracta d'una qüestió de perspectiva. D'educar la mirada per a enfocar-la cap allà on ens interessa i aprendre a pensar en positiu.
Ara bé, segur que molts de vosaltres, llegint aquesta part penseu "molt bé Júlia, la teoria és fantàstica però com podem treballar el pensament positiu amb els nostres nens sense que se'ns avorreixin al primer paràgraf?"
Doncs aquesta és la proposta que us porto avui. Una dinàmica familiar divertida, agradable i transversal, ja que a part de les mirades positives la podem aprofitar per a treballar el llenguatge, l'escriptura o la motricitat.
El POT DE LA FELICITAT
Es tracta de crear un pou de positivisme. Establir una rutina de pensar què és el que ens ha agradat més o ens ha fet més feliços del dia, plasmar-ho en un trosset de paper i posar-ho dins el pot. És una activitat que pot adaptar-se a totes les edats, ja que es pot fer escrivint (per a nens més grans) o dibuixant (per a nens més petits); i fins i tot es pot treballar la motricitat amb nens molt petits fent que ens ajudin a obrir el pot i posar-hi el paper a dins.
Nosaltres hem adaptat un pot de les galetes, l'hem decorat una miqueta i l'hem posat en una estanteria del menjador. Al costat hem posat unes cartulines de colors a mida de targetes de visita, i cada dia a l'hora de sopar repassem el que hem fet durant el dia i cadascú decideix què és el que l'ha fet més feliç. Com que el nen amb el que fem la dinàmica encara és petit -té tres anys- nosaltres li dibuixem el concepte que ens diu, però la idea és que poc a poc ho faci ell, i aprofitar l'activitat per més endavant començar a fer servir lletres i paraules escrites.
També treballem una mica el caràcter creatiu, ja que quan els pares dibuixem el que ens ha agradat més del dia no li ho diem, i esperem que ho endivini a través dels dibuixos (i a vegades en surten coses sorprenents: el que jo havia dibuixat com a vaixell ell ho va interpretar com a un barret de pallasso!)
D'aquesta manera estem intentant redirigir els pensaments i centrar la nostra atenció en allò que ens aporta un valor positiu en el nostre dia a dia, i donar més importància a tot el que ens fa feliços.
Com a lectura complementària a tota la temàtica d'educar les mirades, us deixo un parell de llibres (segur que n'hi ha moltíssims més i de molt bons) que van en aquesta línia que són entretinguts de llegir.
"Ha de ploure cap amunt - Reflexions d'un mestre de plàstica", de Lluís Vallve Cordomí, publicat per l'editorial Rosa Sensat. (Va ser guardonat l'any 2008 amb el Premi Marta Mata de Pedagogia).
"Mirades a l'educació que volem", de Joan Domènech i Joan Guerrero, publicat per l'editorial Graó.
