dilluns, 10 de desembre del 2012

París 2012

"This is what you do on your very first day in Paris. You get yourself, not a drizzle, but some honest-to-goodness rain, and you find yourself someone really nice and drive her through the Bois de Boulogne in a taxi. The rain’s very important. That’s when Paris smells its sweetest.  It’s the damp chestnut trees."

Audrey Hepburn.

L'estada ha estat fugaç i per feina, però ben aviat hi tornaré. París té alguna cosa que la fa especial. Alguna cosa que fins ara només la havia trobat a Barcelona.



Minijuls & minilia a l'Arc de Triomf

Arc de triomf

Arc de Triomf. "En homenatge als estudiants de França que van desafiar l'armada de l'ocupació nazi l'onze de novembre de 1940 tot i posar en perill les seves vides".

Jardin des Tulieris

L'obélisque

Il pleut à côté de l'obelisque.

Joyeux Noël à la Rue Royale

La Madeleine

Rue Royale

El metro de París...

Christian Louboutin

L'arbre dels desitjos d'UNICEF situat al bell mig del Forum Les Halles.

Històries d'herois. D'herois desconeguts. 

La Gioconda - Musée du Louvre.

Hipopòtam de xocolata...a mida real!

La Gioconda - Musée du Louvre

Anell d'or exposat al Musée du Louvre. Amor a primera vista.

Musée du Louvrée - Pavilion des antiquitées egypciennes.

Musée du Louvre - Pavilion des antiquitées egypciennes.

Tour Eiffel

St. Germain

Nôtre-Damme

Minijuls & Minilia à Paris.

Montparnasse

Nôtre-damme

Les anarchistes

Place Vendôme

Venus de Milo - Musée du Louvre

Nôtre-damme

La Seine

Musée du Louvre

Musée du Louvre




Poques vegades a la meva vida he tret tan de profit a 48 hores. Tot i que l'escapada ha sigut bàsicament per feina -no ho negaré, hi havia un punt d'emoció poder marxar per poc que fos- he de dir que hem aprofitat el temps com poques vegades he fet abans. 
I és que París, com la meva estimada Barcelona, té la deliciosa capacitat d'absorbir-te. És com si, de cop i volta, els seus carrers, les seves llums i el so dels acordeons i trompestistes que ressonen pels passadissos del metro et fessin sentir com a casa. És bohèmia; és incansable, és eterna, és sorprenent, és caòtica i a la vegada tan dolça...que m'enamora. 
París em té el cor robat, sempre l'ha tingut, però aquesta vegada amb més intensitat.
A bientôt París, très tôt...




(com no podia ser d'una altra manera)


Il n'y a pas de hasard. Il s'agit simplement de la grandeur de ce qui est petit.
No hi ha atzar. Simplement és la magnitud d'allò que és petit.